Arquitectura feta a Espanya, segons el MoMA

Des del dia 12 de febrer fins a l'1 de maig el Museu d'Art Modern de Nova York presentarà l'exposició "On-Site: New Architecture in Spain". Es mostraran 35 projectes construïts, en construcció o en fase de projecte ubicats per tot el país.

Tinc curiositat per saber la llista definitiva dels projectes seleccionats perquè si mal no tinc entès es parla d'arquitectura feta a Espanya i no d'arquitectura espanyola, per tan moltes de les patums actuals, aquestes franquícies de moda que uniformitzen les ciutats, acaparen la llista dels escollits. Hi apareixeran els ínclits Herzog&De Meuron, el Jean Nouvel, el Rem Koolhas o la Zaha Hadid, i sembla que no surt res del Santiago Calatrava cosa que m'alegra.

Espanya és un bon país perquè aquesta colla d'egòlatres puguin construir les seves collonades sense que ningú discuteixi ni el pressupost ni la seva ideonitat. Les ciutats competeixen per acaparar edificis de firma encara que no se sàpiga quins usos els hi donaran o si el cost hipotecarà desenes d'altres projectes menys espectaculars però més necessaris.

Deia l'article d'un dominical colgat d'anuncis dirigits als "biopijos", que l'exposició és fruit del dinamisme que es viu a Espanya, on es construeixen un gran nombre d'edificis que parlen llenguatges diversos i són admirats per mig món. Voldria saber si l'exposició esmentarà que aquests edificis són l'excepció a un desastre immens, el desastre que està destruïnt ciutats i paisatges, arrasant costes i muntanyes amb construccions lletges, sense interès, sense cap tipus de respecte per l'entorn i la memòria dels llocs, especulació pura i dura que està transformant brutalment el nostre entorn.

Perquè mentre els centres es monumentalitzen amb aquestes arquitectures elitistes i caríssimes, les perifèries es banalitzen amb construccions anònimes que seran font de mil problemes socials en un futur no massa llunyà.

Poder altres països veïns no són tant moderns com nosaltres, però són més mesurats en quan el creixement i el respecte de paisatges i ciutats. Mentre els arquitectes i alguns polítics discuteixen sobre el sexe dels àngels, els promotors i els especuladors estan decidint com han de ser les ciutats, els pobles, els territoris on tots hem de viure, i ho decideixen ells, segons els seus interessos, no els de tots. Aquesta exposició del MoMA parlarà d'una excepció en el paisatge cultural espanyol, no de la norma.

Serà com quan al Macba hi havia l'exposició HiperCatalunya que somiava en noves i agosarades propostes per a definir territorialment la Catalunya futura, i coincidia que a la Fira de Barcelona es celebrava el saló Barcelona Meeting Point, on es mostrava un present real que es menjava allò que es somiava algunes parades de metro més enllà.

L'arquitectura feta a Espanya ha perdut la batalla de la realitat, i al MoMA ho certifiquen.
.

Karakia

Torna Karakia, la cinquena temporada!
Llista dels programes a emetre, avui han fet el segon, i amb els belgues hi tinc alguna cosa a veure...

1.- Bàltica-1 (lituans)
2.- Bàltica-2 (estonians i letons)
3.- Boliviana
4.- Belga-1
5.- Belga-2
6.- Algeriana
7.- Centreamericana-1 (nicaragüencs, costa-riquenys, guatemalencs i panamenys)
8.- Centreamericana-2 (salvadorencs i hondurenys)
9.- Hongaresa
10.- Coreana (coreans del sud)
11.- Nord-americana-1
12.- Nord-americana-2

Aigua de l'aixeta

Tots els diaris parlen avui com a fet destacable que l'Elionor va ser batejada amb aigua del Jordà. Això em recorda que quan vaig ser a Israel una parenta em va demanar aigua del riu on van batejar Jesús, i vaig intentar fer-la contenta. Així que preparant les visites pel país de la mà de la meva amiga Sigal (aleshores feia el servei militar i anava vestida d'oficial), li vaig demanar d'anar fins al Jordà, i ella estranyada em va preguntar perquè, afegint que el lloc és lleig i no massa atractiu com d'altres de la seva Gal·lilea natal. Quan li vaig explicar el motiu es va posar a riure i em va dir que anés a l'aixeta de la cuina i omplís l'ampolleta d'aigua, i és que tota l'aigua de les aixetes d'Israel ve del Jordà.
M'agradaria saber d'on han tret l'aigua del bateig de la futura reina ...

Arena di Verona

Un cd i un dvd del concert fet el juliol passat a l'Arena de Verona, és el darrer disc del Paolo Conte. No l'he escoltat, ni tan sols l'he tingut a les meves mans, però he vist que el repertori és molt semblant al del concert del Grec del darrer juliol.
Un plaer per començar l'any...

L'origen d'Europa

Interessant inici d'any de la mà dels austríacs que han volgut reinterpretar "L'origen del món". Pintat el 1866 pel Gustave Courbet, aquest quadre va ser encarregat per un notable turc, qui l'exposava a casa seva al costat d'"El bany turc" de l'Ingres. Ha fet un recorregut misteriós, amagat del gran públic i passant per moltes mans fins a ser exposat al Louvre a finals del segle XX.
Sempre m'ha encuriosit el perquè del nom, sempre m'ha fascinat la seva composició que ignora cames i cap, aquest primer pla entre indolent i provocador, la taca negra, el mugró vermellós, el llençol blanc.

Doncs els austríacs han volgut celebrar l'inici del seu semestre al front de la Unió Europea reinterpretant a Courbet, fotografiant una model en la mateixa posició portant unes calces amb la bandera estelada. L'escàndol ha estat majúscul i aquests anuncis juntament amb un altre bastant desafortunat han estat retirats dels carrers de pobles i ciutats.

No entenc massa el perquè de la seva retirada, la imatge és bellíssima i el missatge poderòs. Poder Europa s'ha fet massa vella i conservadora per poder acceptar aquesta alenada d'aire fresc.