k i n z e n a p o e t i k a

finals d'octubre, temps de kinzena poetika !!!
de ben segur que alguna estoneta trobareu
per poder escoltar aquesta meravellosa
diversitat de veus...

kinzena poetika
de Vilafranca del Penedès
del 19 al 31 d’octubre de 2009

Sempre hi haurà poesia

PROGRAMACIÓ:

dilluns 19 - 20.30 h
Josep Piera / Manuel Forcano
Botiga del Parquet
Carrer de Sant Joan, 8

dimarts 20 - 20.30 h
Benet Rossell / Carles Sanuy
Palmadotze Galeria d’art
Carrer de la Palma, 12

dimecres 21 - 21 h
Mallorca vers a vers
Pep Tosar (veu),
Maria Lorea (piano)
Auditori Municipal de Vilafranca
Avinguda de Catalunya, 15

dijous 22 - 20.30 h
Cançons de companyia
Manel Cantón
Auditori del Vinseum
Plaça de Jaume I, 1

divendres 23 - 20.30 h
Dolors Miquel
Restaurant cim. Mirador de Sant Pau

dissabte 24 - 20 h
A Manta: Deixeu parlar la terra
Laia Carreras (veu), Irene Ferrero (dolçaina, flauta travessera i veu), Maria Carreras (acordió diatònic)
Cal Noi-Noi. Plaça de Milà i Fontanals, 3

diumenge 25 - 20 h
Max Besora / Clara Fontanet
Cava Alfons XIII de Bodegues Torres
Carrer del Comerç, 22

dilluns 26 - 20.30 h
La filosofia poètica de Maria Zambrano
Elena Laurenzi
Sala dels Trinitaris. Carrer de la Font, 43

dimarts 27 - 20.30 h
Darrereelsulls tot és poesia
Sessió de Videopoesia
VirusNetCafè. Carrer del Dos de maig, 34

dimecres 28 - 20.30 h
Marius Serra / Matthew Tree
Sala d’actes de l’Escorxador
Carrer de l’Escorxador, 19-21

dijous 29 - 20.30 h
cançongs: miTchel & co.
Guillem miTchel
(cançons, veu i guitarra),
Núria Grima (violí i veus),
Narcís Corominas
(arranjaments i piano)
El Forat del Pany
Carrer del Pati del Gall, 11

divendres 30 - 20.30 h
Lluís Solà / Jordi Vigueras
La Xampanyeria del restaurant
La Palma. Carrer de la Palma, 18

dissabte 31 - 20 h
Enric Casasses
Sala de Plens del Consell Comarcal
entrada pel carrer Sant Julià

Organitza k poetika: eskamot kultural, en conveni amb l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, amb l’ajut de la Institució de les Lletres Catalanes, i amb tot l’agraïment a Joan Anton de Gràfiques Imprès-Ràpid, Tona de Copiflash, Montse de la Botiga del Parquet, Pau del restaurant cim, Jose + Pepi i Miquel d’El Forat del Pany, Raimon del VirusNetCafè, Bodegues Miguel Torres, Vinseum, Palmadotze Galeria d’art, l’Escorxador, restaurant La Palma, Cal Noi-Noi, Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca i Unitat de Serveis de l’Ajuntament de Vilafranca, El 3 de vuit, L’Extra, La Fura, El Punt Diari, El Cargol, Ràdio Vilafranca, VTV, Cadena Ser, Jordi Tolosa i Lola Mas, Olga Sogas, Antònia Rovira, Eva Delriu, Jordi Calvet, les nenes...

i al públic, que des de sempre i per sempre ha estat i estarà al nostre costat.

Dibuixos d'arquitectura

estudi de la façana de El Corte Inglés de plaça Catalunya
Elias Torres i José Antonio Martínez Lapeña, 1986

Feia anys que no tornava a veure els magnífics dibuixos i maquetes de les propostes per a la façana de El Corte Inglés de la plaça de Catalunya. Mirant-les un pot resseguir l'evolució dels pensaments de l'Elías Torres i del José Antonio Martínez Lapeña, les agosarades idees d'uns arquitectes únics i molt personals, malauradament poc visibles en aquesta època de pells i volums singulars que vivim avui en dia.

Carme Pinós i Enric Miralles,
avantprojecte d'un CAP a La Llagosta, 1986

He redescobert aquests dibuixos entre d'altres a una exposició que dilluns s'acaba. A "Arquitectures sense lloc" a l'Arts Santa Mònica de Barcelona es repassen 200 projectes no construïts o desapareguts entre el 1968 i l'actualitat, és una iniciativa molt interessant des de molts punts de vista ja que permet resseguir l'evolució de molts arquitectes que han pensat la Barcelona democràtica o recordar alguns dels concursos que van permetre reflexionar sobre l'arquitectura pública, els espais urbans o l'habitatge.

concurs del parc de l'Escorxador,
Joan Roig, Enric Batlle i Olga Tarrassó, 1981

Personalment el què més m'ha interessat és redescobrir el dibuix com a una eina personalíssima d'expressió arquitectònica, el com arquitectes com el Jordi Garcès i l'Enric Sòria, l'Enric Miralles i la Carme Pinós, l'Albert Viaplana i l'Helio Piñón o l'Alfons Soldevila i el Josep Ignasi Llorens fan ús dels seus dibuixos com una eina fonamental que els permet explicar i acompanyar millor les seves idees de projecte.

concurs per a l'amplicació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,
Josep Alemany i Josep-Emili Hernández Cros, 1976

Aquest llenguatge tan personal contrasta amb la uniformitat resultant de fer servir uns pocs programes informàtics tècnicament perfectes, però expressivament molt pobres amb comptades excepcions. M'agrada comentar que fins fa uns anys coneixia els meus amics per la seva lletra, però ara m'és impossible ja que rara vegada escriuen a mà. Amb la majoria dels arquitectes em passa una cosa semblant, em costa reconèixer la seva obra a través dels seus dibuixos sovint impersonals.

Pere Riera, Dani Freixes, Vicente Miranda, Alfons Soldevila i Josep Ignasi Llorens,
escenari i ordenació del Canet Rock, 1975

L'exposició s'acaba dilluns, però la completíssima web permet veure tots els dibuixos presents i ampliar-los a la pantalla. També permet descobrir les diverses visions de la ciutat de la mà de dibuixants, il·lustradors i dissenyadors, i on el dibuix es mostra una vegada més com una eina potent i imprescindible.

Ascensión de Ocaña al Reino de los Chulos,
Nazario, 1984